dimarts, 31 de gener de 2012

Poker


Ser feliz no significa que todo sea perfecto, quiere decir que has decidido ver más allá de las imperfecciones.

Creiem, tenim fe, confiem en l'abstracte: avorrim els plaers terrenals, mai no estem satisfets, i per últim: busquem la perfecció vital. Aquests són els principis bàsics de l'existència, cap d'aquests igual per a tothom. Subjectius, lliures a canvis, completament metamòrfics: són els meus, i espero que l'acceptació i superació de cadascun d'ells m'ajudi a créixer, i si més no, a viure.

No espero ser feliç, ni estimat, ni molt menys entès. Només espero a algú que es mantingui al meu costat; algú que tot i no ser-hi, hi sigui. Algú que m'apreciï amb tots i cadascun dels meus defectes: algú que tot i el que jo penso i el que jo crec camini al meu costat, i posi l'espatlla per recolzar-me quan caigui; Ja estic fart de caminar a peu coix, i estic fart de disculpar-me per ser qui sóc, i qui vull ser. És hora de fer servir la força del poder. Vull que aquella persona per la qual m'aixeco cada matí desperti: és la hora, i situacions com aquestes passen un cop a la vida: necessito explicacions, sinceritat, i segurament un mocador de paper. 

Diu la història que allà on les terres deixen de ser terra per a ser sorra,  hi havia un noi anomenat Ammir, el qual cada dia havia de recórrer varis quilòmetres per a aconseguir aigua potable per a ell i la seva família. El fet és que l'aigua va passar de ser un miracle, a ser una tortura, arribant a odiar-la tant o més que la seva senzilla i precària vida. No era una existència fàcil; doncs odiar aquest element bàsic implicava odiar-se a sí mateix: som compostos per aquest i és necessari per a la teva supervivència. Ammir va morir per deshidratació un solejat dia de Juny a la franja sud de l'actual Tunísia, ho tenia tot, no quan volia, ni de la forma que ho volia, però de fet ho tenia tot: va deixar que la seva vida es consumís per una osca a la carcassa de l'essencial. 
Així, aprenem que no s'ha de tenir por de la vida, ni menysprear-la, ni odiar-la per a alguna cosa que pugui arribar a brollar malament: l'amistat és perenne, de la mateixa forma ho és l'amor. Alegra't del que tens, no trenquis el teu present pensant en el que va ser del passat, en les imperfeccions de l'avui, i els interrogants del demà. Limita't a viure amb totes i cadascunes de les coses que la vida t'ofereix. De debò, viu, ensenya les teves encisadores dents. És hora de riure, créixer i sentir i experimentar el moment. Abraça tot el que t'és donat, i intenta donar tot el que puguis a canvi. No hi hauran segones oportunitats, així que juga bé les teves cartes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada