La muralla del temps
cau.
Es trenquen esquemes
S'esberla el palau....
On els somnis sobre vidre ballen
On s'aïllen ments i corxeres
On no hi ha més remei que amagar-se
en trinxeres....
... En sots cavats per les teves mans.
Amb el vidre trencat de la teva presència.
On tot hi cap menys la teva absència .
Perquè no ets tu, sinó aquell tros, ja al terra... que jo havia imaginat.
Aquella part d'un tot, que ara m'aterra.
Amb el qual m'havia vist...
Sí.. amb el qual m'havia imaginat somniar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada