I de sobte la pregunta: un interrogant de neó sobre la benzinera dels dubte. Inseguretat, plom o dièsel? Un barril de curiositat liquida llesta per al carburador del pensament. Idees, plantejaments... ignició.
És curiosa la felicitat del vel, de la monocromia i la rutina: la satisfacció de la invariació, la pau que proporciona la tranquilitat a l'estany. Com ens contentem amb això, com deixem de moure'ns i restem adormits entre lleugeres onades que poc modifiquen la superfície de l'aigua. Imperturbables i imperturbats morint la vida.
Massa sovint oblidem que l'equilibri no es basa en l'estàtica: en el zero més absolut, sinó que es troba entre l'estàtic i el dinàmic: és necessari el moviment per tal d'arribar-hi. Creem ideologies que enterren vius els nostres pensaments, que incineren les ganes de canviar, que posen pesos als peus per tal que parem: que siguem conscient de la comoditat de la quietud i el silenci.
Però potser això no és cap estany pla, sinó un mar salvatge: un oceà devorador d'emocions i temps que només vol aprendre a surfejar alguna onada. Potser, i s'hauria d'escriure a la sorra per tal que fos una veritat temporal i efimera, som fets d'alts i baixos, de buits i plens i només ens cal aprendre a posar un peu a cada vorera, trobar un punt mig, fer-hi un nus i balançejar-t'hi. Potser la vida no és res més que això: un balançeig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada