diumenge, 3 de febrer del 2013

Ressonància

El centre del seu món, la il·lusió de la llibertat, la il·lusió de poder.

I passen els dies, minuts, segons... Resignació. Dona i rebràs. La vida no és res més que un mirall de les teves accions. Sí?

Foc blavós de l'eternitat, mar sense límits dels somriures. Lluita per l'impossible, diuen. Lluita pels teus somnis, aconsellen. Trenca amb el preestablert: fereix-te, crema't, cau-te: aixeca't.  Error?

Somriu als teus dies, impregna't de l'essència de les coses. Obre la carcassa i, simplement trenca't: explota. Deixa que la teva llum meravelli als altres. No hi ha un "sóc així" que duri per sempre. Accepta l'amor d'altres i fes-lo teu. Arribaran nous dies, i si no ho fan, hauràs espremut al límit aquells que ja han passat. Dona tot el que puguis arribar a donar: només així no hi haurà penediments.

Fes allò que t'agrada i posa-hi accent... Fes allò que et meravella, que t'omple com a persona: que et fa ser viu, que et diferencia de la resta.

La vida és la relació que tens amb dos mons, l'exterior i l'interior: és necessària l'harmonia entre tots dos. No perdis el temps intentant agradar a tothom: el món és un gran buffet lliure... I no a tothom li agrada el caviar.

Estima't, doncs només així podràs estimar als altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada