dijous, 6 de setembre de 2012

L'error.

Què esperaves? Una vida de cotó fluix? Un riu tranquil que et mulla els peus mentre el sol s'escapa d'entre les branques que t'atorguen l'ombra? Creies això?
Creies en una felicitat permanent com el granit? En relacions senzilles i utòpiques, en amistats prosaiques, amors fugaços i sincers. De debò ho creies?


La vida és senzilla, però no per això és fàcil. L'idealisme ens traeix, a la nostra vida nosaltres no som actors secundaris, certament tot ésser és egoista, potser no a la teoria, però si a la pràctica. Així que no podem esperar persones perfectes en paisatges idíl·lics; cal viure la vida, amb els seus blancs, i els seus negres, els seus punts forts, i també els seus defectes. No val obviar allò que no ens agrada; doncs tard o d'hora tornarà a aparèixer.

Rectificar i admetre l'error, només ens demostra que som més savis que ahir; l'error en sí ens ensenya que sempre cal avançar cap el camí de la millora, que som incomplets.

 

2 comentaris:

  1. Hola, Guillem, creo que la fortaleza no se puede volver auténtica si sólo se construye con la voluntad y no se dispone de la confianza que da el amor. A pesar de estar de acuerdo contigo, creo que la conciencia y el deseo de mejora consciente es lo que diferencia más a unos de otros. Algunos se dejan llevar por los deseos del momento; otros, condicionados por esos deseos, son capaces de ver más allá y de ponerse en disposición y servicio a ese más allá y, a esos, creo que la vida les permite llegar a nuevos seres más afines y benéficos. La vida es amable y condescendiente, también exigente. Ambos aspectos se van combinando en ciclos, mareas, olas, aprendizajes…

    ResponElimina
  2. Muchas gracias por el comentario, Isabel. Realmente el amor que das, es el amor que recibes; y de forma inequívoca y consecuente toda acción tiene su reacción, para bien o para mal. Respecto lo de la fortaleza creo que es un punto de vista interesante que nunca había considerado. ¡Muchas gracias de nuevo!

    ResponElimina