dimecres, 28 de març del 2012

Elecció

És increïble la nostra fragilitat, la facilitat amb la que ens trenquem, i la lentitud amb la que ens reconstruïm. Creus haver-ho passat tot, fins que la vida et llança al terra; aquesta no té com a objectiu el dolor, ni tant sols la caiguda en sí, sinó la coneixença del terra, les causes de les causes del patiment, el conèixer, que sempre es pot estar un nivell per sota.

És difícil, és complicat, però et trobaràs al terra, al més colpidor i gèlid marbre més cops dels que voldries: els necessaris, els adequats; aquests seran fruit de la teva experiència: no hi haurà més desavinença que la que tu creïs i alimentis. La resta de les llàgrimes, seran fruit de la teva dependència en altres mans de la teva felicitat, dels teus sentiments, del més profund del teu ésser. Així, estima com si fos l'últim dia per fer-ho, i tinguem paciència, com si tinguéssim tota l'eternitat per endavant. Cultiva la teva pròpia felicitat, i també ho faràs amb el teu propi dolor; doncs està bé intercanviar, enllaçar-nos, però tenir la seguretat de la la locomoció, del no dependre de les mans d'un  titellaire per moure't, bé, doncs en  això es troba la més profunda i sincera felicitat: en la il·lusió de moure els fils.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada