dissabte, 31 de març de 2012

8

"Sonreír ante algo es proporcionar una alternativa" -  Martin Kaplan

És estrany, és curiós, com aquelles petites coses, els detalls més insignificants, són els que fan de la nostra vida una experiència completa, única i irrepetible. Diuen que allò que toqui l'ànima, no tocarà el cos, i allò que toqui el cos, no tocarà l'ànima. No parlen del buit que deixa tot el que et fa créixer com a persona, de tot allò que acaricia el cos, però alhora expansiona el més profund del teu ésser. No parlen d'aquells elements que anihilen tot allò que ens limita, aquelles petites paraules, converses, persones, que ens fan canviar el recipient perenne de la nostra forma de pensar, comportar-nos, i ser.

Normalment visualitzem tot allò que ens condiciona com a fets, realitats materials, i socials. No ens parem a pensar, com un intercanvi de paraules pot canviar la nostra ceguesa a l'hora de veure el món; com  una conversa llarga i profunda pot modificar i fer tremolar els ciments de la nostra percepció de l'univers, i com, el conèixer una persona, ens pot canviar, de dalt a baix, per sempre més. L'ésser humà és caduc, plàstic i canviant, no podem pretendre ser, sense veure, i veure, sense ser.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada