Què?

Saps quina és la gràcia de l'amor? El no saber què és.  L'estar en contínua recerca d'aquest. Cada persona ens fa sentir d'una forma especial, diferent a qualsevol altra: d'una forma única. I no per això deixa de ser-ho; doncs el cert és que l'amor com a fet idealitzat de pel·lícula no existeix, doncs, segons la meva visió no és més que un concepte  per a explicar el fascinant que té la connexió amb una altra persona, l'atracció que et  pot arribar a fer sentir, el magnetisme constant. Independentment de la raça, el sexe, els principis o l'orientació sexual. Un pot sentir amor, però no atracció física i viceversa. I aquest és el seu punt culminant: la universalitat, el poder sentir amor per a tot i tothom, el poder-ho sentir tot, i el no poder sentir res.