Fàcil que seria ser feliç, veritat? Simplement somriure al que tenim, fer un crit al cel d'alegria. No? Bé, podria ser així, podria, si fóssim capaços de veure les meravelles del nostre dia a dia, de veure les petites coses com a grans, d'apreciar tots i cadascuns dels segons de la nostra existència com a infinits: provar de riure quan estem trencats per dins, desgastar els llavis, fer-nos joves quan inexorablement envellim, créixer quan volem fer-nos petits. Viu, gaudeix, experimenta, trenca't i refés-te, en això consisteix tot, doncs la veritat, és que al final, no importen els anys viscuts, sinó la vida dels anys. Estima't i estima; no hi ha temps per a res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada