Marat

"Deixa de pensar en la vida i resol-te a viure-la." 

Paulo Coelho

No farà gaire, l'analfabetisme era una olor peculiar però comuna als carrers d'Europa; de la mateixa manera que ho segueix sent al que nosaltres anomenem Tercer Món. Es menyspreava el coneixement, se'l violava constantment; doncs era tal el seu poder que aquells que sostenien forces com la repressió o la por el van témer des d'un bon començament. I com amb totes les coses que temem, el van tancar, van privar-lo a la gent, van realitzar l'acte d'egoisme més cruel de la humanitat: limitar allò que és de tots.

Va ser, però, la gent que entenia la potència d'aquest bé comú qui va començar a dosificar-lo al món.Va ser així com París, Munich, Milà... milers de ciutats... milions de persones van il·luminar-se; igualment ho va fer el món, que atura't, va començar a girar de nou, impulsat per la força del coneixement. Ningú sabia perquè, però el fet és que quan l'humà rep quelcom que ja era seu per naturalesa, creix: s'apropa a ser el que hauria de ser, el que creu que hauria de ser.. Així, quan algú diu desconèixer el sentit de la vida, la resposta sol ser la mateixa que pel poder del saber: i és que quan qualsevol fet ens fa avançar cap a la totalitat de la nostra essència, quan avancem gràcies a la nostra recerca vital, l'explicació, la ressolució, és sobrant i innecessària, doncs trobar-la deixaria de fer-nos avançar, i d'aquesta manera, la vida deixaria de ser vida, i el saber, de ser saber.