dimecres, 4 de juliol de 2012

Horitzó

Tant de bó tot fos més fàcil, la vida tingués unes regles: pautes lògiques a seguir, quelcom on aferrar-se, on poder parar, i seguir en línia recta.

Però no és així, caminem torts, alguns com alcoholics, donant voltes, fent esses, en zig-zag, mirant el cel: perdent-nos. Però d'això es tracta, no? De perdre'ns; i a la foscor trobar el camí, ofegar-nos i respirar al fons del mar, al bell mig del no-res. Doncs és allà, on en realitat tots ens trobem; quan no tenim res, quan només ens resta, la nostra pròpia companyia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada